Gadget: ho trobes bé?

Gadget: un terç del menjar produït al món acaba a les escombraries

Gadget: què pots fer tu?

Col·laboracions entre agents: el banc d’aliments, empreses i institucions públiques

La Fundació Banc dels Aliments és una entitat benèfica sense ànim de lucre, independent de tota ideologia econòmica, política o religiosa, basada en :

    1. La lluita contra el malbaratament i la fam més propera: Els aliments procedeixen bàsicament de la sobreproducció.

    2. La primacia de la gratuïtat: Els aliments es reben i es distribueixen gratuïtament.

    3. La seguretat d’una distribució justa: La distribució dels aliments es fa a través d’entitats benèfiques homologades, que per la seva relació directa amb les persones necessitades poden assegurar que els aliments arribin al seu destí final.

    4. Coordinació i gestió gràcies a la participació de voluntaris. Actualment a Barcelona compten amb la col·laboració de més de 196 voluntaris.

La Fundació Banc dels Aliments treballa juntament amb les empreses per donar resposta a la fam d’aquí des de la lluita contra el malbaratament alimentari. Freqüentment i per diversos motius, les empreses tenen al magatzem estocs d’aliments que són consumibles però no comercialitzables. Davant d’aquesta situació l’empresa pot optar per destruir els aliments, fet que suposa un cost econòmic i mediambiental, o bé donar-los al Banc dels Aliments. Per altra banda, també es gestionen els excedents alimentaris de les empreses. L’empresa que dóna els excedents alimentaris passa a formar part de la cadena solidària del Banc dels Aliments, i col·labora així en la tasca primordial de l’eradicació de la pobresa alimentària. Altres empreses fan donacions econòmiques i/o de serveis.

Amb aquestes actuacions l’empresa donant obté els avantatges següents: solidari; econòmic: elimina costos directes de l’estoc i els costos dels ports a l’abocador; fiscal: el valor de la donació, certificada pel Banc del Aliments, és una despesa fiscalment deduïble, un 35%, sostenible: s’actua responsablement convertint els aliments no comercialitzables en recursos sostenibles. El que suposaria un residu per una empresa passa a ser un producte solidari. També té un avantatge ecològic: minimitza l’impacte mediambiental (1 tona d’aliments destruïts produeix 4,5 tones de CO2); ètic: s’incrementa el valor social del producte i de l’empresa.

Exemple pràctic: Recollida de producte fresc a Mercabarna. Sota el marc del conveni signat amb Mercabarna el 2008, el Banc dels Aliments té cedit un magatzem on es recullen els excedents de producte fresc que es generen en el que és el mercat majorista més gran d’Espanya. D’aquesta manera, tots aquells aliments consumibles que no han pogut ser col·locats pels paradistes es fan arribar als més necessitat.

L’Àrea de Distribució i Relació amb les Entitats vetlla per garantir que el repartiment dels aliments rebuts sigui equitatiu entre totes les Entitats Receptores, assegurant que els aliments arribin a qui més ho necessita i per això cal tenir un bon coneixement del seu funcionament i instal·lacions mantenint contacte permanent amb totes elles. L’any 2014 han estat 152.489 les persones ateses a través de 359 entitats.

Les entitats que poden ser receptores dels aliments de que disposa el Banc dels Aliments són les següents:

Entitats privades, d’iniciativa social i sense afany de lucre, encara que tinguin ingressos, sempre que aquests ingressos no cobreixin els ajuts alimentaris i que el cost del seu funcionament no estigui finançant pel pressupost de cap organisme públic o privat.

    Entitats purament assistencials (que no estan constituïdes legalment, com poden ser, per exemple, les parròquies).

    El Banc dels Aliments no pot ajudar a les entitats privades d’iniciativa mercantil, és a dir, amb ànim de lucre.

Font: https://www.bancdelsaliments.org

Enllaços relatius al context mundial que ajuden a entendre la problemàtica del malbaratament

 Informació bàsica sobre el malbaratament al web de la FAO: http://www.fao.org/food-loss-and-food-waste/es/?fb_locale=el_GR

Save food: iniciativa mundial per reduir el malbaratament d’aliments: http://www.fao.org/food-loss-reduction/es/

Consum i producció d’aliments sostenibles: http://www.fao.org/ag/ags/consumo-y-produccion-de-alimentos-sostenibles/es/

 Cost social, econòmic i mediambiental del malbaratament: http://www.fao.org/zhc/detail-events/es/c/243815/

Com estalviar amb un llistat de compra digital

Una vegada hagis creat el teu menú setmanal, el pas següent és crear el teu llistat de compra. Si has creat el teu menú amb una app probablement ja pots generar el teu llistat de compra automàticament.

Però si l'has fet en paper (o si no l'has fet en absolut), t'he preparat un llistat d'apps que et poden servir per a crear el teu llistat de compra en 10 minuts o menys. A més a més, pots compartir el teu llistat amb la persona que t'acompanya a fer les compres, d'aquesta manera podeu repartir la feina i estalviar temps en el súper.

1. Wunderlist
Aquesta app serveix per a crear tots tipus de llistats, entre ells el llistat de compra.

2. AnyList
Aquesta aplicació només és disponible per a dispositius d'Apple per que aprofita del seu sistema de reconeixement de veu, el Siri.

3. GroceryIQ
És una app molt sofisticada que és capaç de reconèixer productes mitjançant el seu codi de barra, a més a més pots marcar els teus productes favorits per trobar-los més fàcilment.

4. Out of Milk
Amb aquesta app a part de planificar el teu llistat de compra també pots fer un inventari sobre els productes que tens a casa, així sempre sabràs que productes necessites comprar.

5. Paprika
Aquesta app és capaç de crear un llistat de compra intel·ligent a partir de les receptes que guardes de pàgines webs. A més, automàticament suma tots els ingredients i els categoritza segons la secció de supermercat on els trobaràs.

Un altre avantatge de fer servir una versió digital del teu llistat de compra és que es poden tornar a utilitzar una vegada darrere l'altra, així només estalvies temps al súper sinó també a l'hora de planificar la teva compra.

Estalvies temps, estalvies dinés i no tiraràs ni la meitat del menjar que tiraves fins ara!

5 apps per a planificar el teu menú setmanal

Estàs buscant maneres per a comprar la quantitat justa d'aliments que necessitis?

Probablement ja t'ha ocorregut la idea de fer un menú setmanal.

Però crear un menú requereix molt de temps del que francament no sempre disposes... però les apps per a planificar el teu menú donen una solució fantàstica i simple per aquest problema.

T'he preparat un llistat de 5 apps per a planificar el teu menú en la fracció de temps que trigaries a fer la mateixa tasca en paper:

1. Pepperplate
Si t'agradaria fer servir una app que funciona en tots els dispositius existents del mercat, aquesta és la teva opció.

2. Menuterraneus
Tens fills i necessites complementar el seu menú escolar? Aquesta app et proposarà solucions. A més a més, trobaràs cupons de descompte aplicables en els súpers locals.

3. Mealguru
És una app dissenyada per a iPads amb un preu molt competitiu.

4. Foodplanner
T'agrada navegar en blocs de cuina? Tens moltes receptes guardades en els teus marcadors? Importa-les en aquesta app i construeix el teu menú setmanal amb les teves receptes favorites.

5. Eat this much
Estàs de dieta? Cap problema. Aquesta app és capaç de crear-te un menú adaptat a la teva dieta.
(nota important: si estàs de dieta abans de decidir sobre aspectes tan importants com quina dieta seguir o quantes calories hauries de consumir sempre hauries de consultar-ho amb un professional)

Aprofita de les noves tecnologies i no només estalviaràs diners i temps, sinó també veuràs com milloraran la teva alimentació ;)

Congela i descongela correctament

Com podem congelar/descongelar correctament els aliments a casa?

- Els congeladors funcionen millor quan estan plens

- Congela els aliments dins d’un recipient (bossa de congelació o recipients de vidre o plàstic amb tapa aptes per a la congelació)

- Etiqueta els productes amb les dates de congelació per consumir primer els que porten més temps congelats.

- Per congelar plats preparats a casa és millor primer refredar-los a la nevera un parell d’hores per obtenir millors resultats.

- No congelar productes que ja hagin estat descongelats prèviament

- S’ha de descongelar de forma lenta en la nevera. Idealment es descongelarà el producte a la part superior de la nevera, zona menys freda, i es farà en un recipient amb reixeta. Així el líquid de la descongelació no estarà en contacte amb l’aliment i evitarem que el líquid caigui sobre altres aliments.

Enganxina gestos anti-malbaratament: recordatori per a la nevera

Exemples legals a Europa: França prohibeix als supermercats llençar els aliments

El sector de la gran distribució de França, que agrupa supermercats i hipermercats, ja no podrà destruir els aliments que no vengui. Així ho han acordat per unanimitat tots els partits en una votació a l'Assemblea Nacional d'un projecte de llei contra el malbaratament alimentari. Supermercats i hipermercats hauran, doncs, de prendre mesures per evitar el malbaratament i, en el cas que es produeixi, donar el menjar que no hagin venut i que sigui apte per al consum a organitzacions socials, o cedir-lo per a consum animal o per fabricar compost per a l'agricultura. A més, els establiments de més de 400 metres quadrats tindran l'obligació de firmar un conveni amb alguna oenagé per facilitar aquestes donacions d'aliments. El pla aprovat per l'Assemblea Nacional francesa també contempla reforçar l'educació sobre l'alimentació en l'àmbit escolar. La mesura no ha agradat especialment al sector. "Els grans distribuïdors només representen el 5% del malbaratament", va assenyalar Jacques Creyssel, delegat general de la Federació de Comerç i Distribució de França. "Som els primers donants i més de 4.500 establiments han firmat acords amb associacions humanitàries". Cada francès llença cada any una mitjana d'entre 20 i 30 quilos de menjar, que suposen una xifra anual d'entre 12.000 i 20.000 milions d'euros. A Espanya, segons dades de l'organització de consumidors Facua, només 9 de 28 cadenes de supermercats i hipermercats donen els aliments que no han venut i que són aptes per al consum a bancs d'aliments, menjadors socials i altres oenagés. Cada dia es destrueixen a Espanya 21.00 tones de menjar, de les quals unes 1.000 són responsabilitat, apunta Facua, del sector de la distribució comercial.

 



El malbarament alimentari es pot impedir per llei, com és el cas de França:

http://economia.elpais.com/economia/2015/05/21/actualidad/1432241595_229049.html

http://www.lavanguardia.com/pr/internacional/20150523/54431819326/francia-ley-desperdicio-alimentos.html

http://www.lavanguardia.com/vida/20150522/54431807594/francia-prohibe-supermercados-tirar-comida.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/francia-plan-contra-despilfarro-alimentos-supermercados-hipermercados-4208433


http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/comida-tira-4210686

Pràctiques correctes higiene per aprofitar de forma segura el menjar

Comprovacions a fer abans de decidir si un aliment es pot donar

La data de caducitat no està superada. L’envàs és íntegre, no presenta fuites (en el cas de productes secs, com ara la farina, la fruita seca o els llegums secs, podeu donar els envasos en els quals heu reparat una petita fuita, per exemple, amb cinta adhesiva). Ha estat conservat correctament a la temperatura que indica l’etiqueta de l’envàs o a la temperatura reglada en alguns aliments que es poden comercialitzar sense envasar.

Aliments sobrers que es recomana no donar pel fet que són molt peribles microbiològicament o perquè és difícil mantenir-los a temperatures de conservació segures

peix i marisc fresc no envasat carn i derivats crus no envasats pastissos elaborats amb cremes no pasteuritzades amanides amb ingredients proteics o amb salses a base d’ou cru o de llet aliments exposats al públic en vitrines o bufets o mantinguts en calent en un bany maria productes a base d’ou fresc menjars calents que no són líquids o no tenen un fons líquid, com ara l’arròs, la pasta, la carn a la planxa (és difícil mantenir una temperatura de ≥65 °C si l’aliment no conté almenys un recobriment líquid)

Requisits dels aliments que es donen

Es guarden a la temperatura requerida per a la seva bona conservació en un lloc o espai separat de la resta i s’identifiquen correctament. Es transporten ràpidament i higiènicament a la temperatura adequada. Van acompanyats d’un albarà o document de seguiment que faci constar com a mínim les dades següents: nom i adreça del donant, tipus d’aliment, quantitat, nom i adreça del distribuïdor, nom i adreça del centre receptor. Fonts: Malbaratament d’aliments[pàgina a Internet].Barcelona.:Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Generalitat de Catalunya; [citat juny 2015].Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir3633/ Malbaratament alimentari [pàgina a Internet]. Barcelona: Area Metropolitana de Barcelona; [citat juny 2015]. Disponible a: http://www.amb.cat/web/medi-ambient/residus/prevencio/reduccio/malbaratament-alimentari