dimarts, 30 de juny del 2015

Congela i descongela correctament


Com podem congelar/descongelar correctament els aliments a casa?


- Els congeladors funcionen millor quan estan plens

- Congela els aliments dins d’un recipient (bossa de congelació o recipients de vidre o plàstic amb tapa aptes per a la congelació)

- Etiqueta els productes amb les dates de congelació per consumir primer els que porten més temps congelats.

- Per congelar plats preparats a casa és millor primer refredar-los a la nevera un parell d’hores per obtenir millors resultats.

- No congelar productes que ja hagin estat descongelats prèviament

- S’ha de descongelar de forma lenta en la nevera. Idealment es descongelarà el producte a la part superior de la nevera, zona menys freda, i es farà en un recipient amb reixeta. Així el líquid de la descongelació no estarà en contacte amb l’aliment i evitarem que el líquid caigui sobre altres aliments.



dilluns, 29 de juny del 2015

Enganxina gestos anti-malbaratament: recordatori per a la nevera


Exemples legals a Europa: França prohibeix als supermercats llençar els aliments



El sector de la gran distribució de França, que agrupa supermercats i hipermercats, ja no podrà destruir els aliments que no vengui. Així ho han acordat per unanimitat tots els partits en una votació a l'Assemblea Nacional d'un projecte de llei contra el malbaratament alimentari. Supermercats i hipermercats hauran, doncs, de prendre mesures per evitar el malbaratament i, en el cas que es produeixi, donar el menjar que no hagin venut i que sigui apte per al consum a organitzacions socials, o cedir-lo per a consum animal o per fabricar compost per a l'agricultura. A més, els establiments de més de 400 metres quadrats tindran l'obligació de firmar un conveni amb alguna oenagé per facilitar aquestes donacions d'aliments. El pla aprovat per l'Assemblea Nacional francesa també contempla reforçar l'educació sobre l'alimentació en l'àmbit escolar. La mesura no ha agradat especialment al sector. "Els grans distribuïdors només representen el 5% del malbaratament", va assenyalar Jacques Creyssel, delegat general de la Federació de Comerç i Distribució de França. "Som els primers donants i més de 4.500 establiments han firmat acords amb associacions humanitàries". Cada francès llença cada any una mitjana d'entre 20 i 30 quilos de menjar, que suposen una xifra anual d'entre 12.000 i 20.000 milions d'euros. A Espanya, segons dades de l'organització de consumidors Facua, només 9 de 28 cadenes de supermercats i hipermercats donen els aliments que no han venut i que són aptes per al consum a bancs d'aliments, menjadors socials i altres oenagés. Cada dia es destrueixen a Espanya 21.00 tones de menjar, de les quals unes 1.000 són responsabilitat, apunta Facua, del sector de la distribució comercial.
 



El malbarament alimentari es pot impedir per llei, com és el cas de França:

http://economia.elpais.com/economia/2015/05/21/actualidad/1432241595_229049.html

http://www.lavanguardia.com/pr/internacional/20150523/54431819326/francia-ley-desperdicio-alimentos.html

http://www.lavanguardia.com/vida/20150522/54431807594/francia-prohibe-supermercados-tirar-comida.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/francia-plan-contra-despilfarro-alimentos-supermercados-hipermercados-4208433


http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/comida-tira-4210686


diumenge, 28 de juny del 2015

Pràctiques correctes higiene per aprofitar de forma segura el menjar





Comprovacions a fer abans de decidir si un aliment es pot donar



La data de caducitat no està superada.

L’envàs és íntegre, no presenta fuites (en el cas de productes secs, com ara la farina, la fruita seca o els llegums secs, podeu donar els envasos en els quals heu reparat una petita fuita, per exemple, amb cinta adhesiva).

Ha estat conservat correctament a la temperatura que indica l’etiqueta de l’envàs o a la temperatura reglada en alguns aliments que es poden comercialitzar sense envasar.


Aliments sobrers que es recomana no donar pel fet que són molt peribles microbiològicament o perquè és difícil mantenir-los a temperatures de conservació segures


peix i marisc fresc no envasat

carn i derivats crus no envasats

pastissos elaborats amb cremes no pasteuritzades

amanides amb ingredients proteics o amb salses a base d’ou cru o de llet

aliments exposats al públic en vitrines o bufets o mantinguts en calent en un bany maria productes a base d’ou fresc

menjars calents que no són líquids o no tenen un fons líquid, com ara l’arròs, la pasta, la carn a la planxa (és difícil mantenir una temperatura de ≥65 °C si l’aliment no conté almenys un recobriment líquid)


Requisits dels aliments que es donen


Es guarden a la temperatura requerida per a la seva bona conservació en un lloc o espai separat de la resta i s’identifiquen correctament.

Es transporten ràpidament i higiènicament a la temperatura adequada.

Van acompanyats d’un albarà o document de seguiment que faci constar com a mínim les dades següents: nom i adreça del donant, tipus d’aliment, quantitat, nom i adreça del distribuïdor, nom i adreça del centre receptor.




Fonts:


Malbaratament d’aliments[pàgina a Internet].Barcelona.:Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Generalitat de Catalunya; [citat juny 2015].Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir3633/


Malbaratament alimentari [pàgina a Internet]. Barcelona: Area Metropolitana de Barcelona; [citat juny 2015]. Disponible a: http://www.amb.cat/web/medi-ambient/residus/prevencio/reduccio/malbaratament-alimentari


Beneficis econòmics, socials i ambientals de donar els aliments sobrers a entitats benèfiques




La utilització de tots els recursos per aprofitar el menjar no garanteix que assolim un aprofitament total del producte. Sempre hi ha successos, fora del nostre abast, que ens obliguen a desfer-nos del menjar en contra de la nostra voluntat.



Aleshores la donació de menjar és la darrera solució per apropar-nos al malbaratament zero.



Actualment, donar menjar elaborat no estalvia costos ni genera ingressos, però una bona gestió d’aquest menjar sobrer pot fer-nos millorar com a empresa.



Els destinataris principals són dos col·lectius:

El personal propi.

Entitats d’acció social que reparteixen el menjar entre persones necessitades.



Donar menjar sobrer a entitats benèfiques ajuda a cohesionar i millorar l’ambient de treball

en els restaurants, càterings i comerços i a més els empleats s’adonen que l’empresa desenvolupa també una funció social.




Beneficis econòmics
Redueix l’espai i mobiliari dedicat a l’emmagatzematge de deixalles.
Estalvia el temps que el personal utilitza a gestionar les deixalles.
Aporta beneficis fiscals per mecenatge.
Redueix el volum de deixalles transportades i tractades en les plantes de gestió de residus, la qual cosa possibilita un estalvi en la factura de gestió de residus de les administracions.

Beneficis socials
Augmenta el compromís del personal propi, millora la seva  autoestima i l’ambient de treball.
Millora la imatge de l’empresa a ulls dels consumidors.
Millora les pràctiques higienicosanitàries dels treballadors.
Pal·lia la situació de pobresa de persones.
Enforteix el teixit d’ajuda de proximitat.
Beneficis ambientals
Redueix la petjada ecològica de l´establiment i l’impacte ambiental.
Augmenta la qualitat de totes les fraccions recollides selectivament.
Redueix eel consum de combustible emprat a les plantes de tractament tèrmic.
Redueix les emissions de productes tòxics derivats del tractament de residus.



Fonts:



Malbaratament d’aliments[pàgina a Internet].Barcelona.:Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Generalitat de Catalunya; [citat juny 2015].Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir3633/


Malbaratament alimentari [pàgina a Internet]. Barcelona: Area Metropolitana de Barcelona; [citat juny 2015]. Disponible a: http://www.amb.cat/web/medi-ambient/residus/prevencio/reduccio/malbaratament-alimentari