El terme pèrdua d’aliments fa referència al fet de desprendre’s de productes alimentaris crus o cuits, abans, durant o després de la preparació de menjars a la llar, així com als aliments que es rebutgen en el procés de producció, fabricació, distribució, activitats de serveis detallistes i majoristes.
Qui està malbaratant tot aquest menjar i per què?
Els aliments els deixen perdre en totes les etapes de la cadena alimentària:
- productors
- fabricants
- detallistes
- empreses de càtering
- consumidors.
El malbaratament d’aliments es produeix per diversos motius.
Per exemple:
- En el sector de la fabricació està causat principalment per la sobreproducció, els productes defectuosos (en mida o forma) i per danys en el producte i l'embalatge.
- En el sector detallista està causat pels estàndards de màrqueting (qüestions estètiques, defectes d’envasament), la mala gestió d’estocs o les estratègies de venda (com el dos per un).
- A les llars, els motius inclouen la manca de consciència sobre la quantitat de menjar que es desaprofita i dels costos ambientals i econòmics del malbaratament dels aliments.
- El fet de no saber com utilitzar els aliments de manera eficient (per exemple, aprofitant al màxim les restes de menjar, cuinant amb els ingredients disponibles) també contribueix al malbaratament d’aliments a les llars
- La manca de planificació de la compra
- No interpreta bé la lectura de les dates a les etiquetes.
- El sector de la restauració contribueix al desaprofitament d’aliments, amb l'oferta d'una porció única (quan en realitat les persones necessitaríem porcions diferents); per la dificultat de preveure el nombre exacte de clients i per què endur-se a casa les sobres no és encara un costum acceptat a Europa.
Com es pot aconseguir minimitzar el malbaratament d'aliments?
Per tenir èxit, és fonamental involucrar tots els actors de la cadena alimentària i centrar-se en les diferents causes del desaprofitament d'aliments per sectors.
La sensibilització sobre el malbaratament d'aliments és molt baixa. És necessari incrementar la conscienciació sobre el tema per aconseguir un canvi de conducta a llarg termini i reduir considerablement el desaprofitament d'aliments. Les escoles, per exemple, en poden tenir un paper important.
Els bancs d'aliments també tenen un paper contra el desaprofitament d'aliments mitjançant la recopilació dels excedents d'aliments dels detallistes, els majoristes, els forns, els mercats centrals i les llars a través de la recollida nacional i local per després redistribuir els aliments a entitats benèfiques.
Fonts:-
Preguntes i respostes sobre la minimització del malbaratament d’aliments i
optimització de l’envassament d’aliments. Agència Catalana de Seguretat
Alimentària. Generalitat de Catalunya. [accés 22 de juny de 2015]. Diaponible
a: http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1349/doc34298.html

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada